Allò que diferencia les lleguminoses de la resta de les angiospermes és l'estructura de la flor i el fruit o llegum.
La flor és zigomorfa i és formada per cinc sèpals soldats i una corol·la dialipètala de cinc pètals diferents entre ells. El pètal superior és més gran que la resta i s'anomena estendard; els dos laterals, anomenatas ales, queden per sota d'aquell i embolcallen els dos inferiors, que formen la quilla i que estan lleugerament soldats. En conjunt, la flor sembla una papallona, raó per la qual aquestes plantes reben també el nom de papilonàcies.
Els estams, deu en total, se solden per formar un tub que envolta l'únic pistil unicarpelar i amb moltes llavors.
Les llegums són fruits secs dehiscents que s'obren per una sutura longitudinal; poden ser allargats, com els pèsols, o curts i rondanxons com els cigrons. El nombre de llavors que contenen és variable. Les lleguminoses són plantes herbàcies i arbustives, bé que inclouen algunes espècies arbòries. Les fulles són compostes o simples. Moltes d'elles presenten estípules en el punt d'unió de la fulla amb la tija.
La mongeta (Phaseolus vulgaris) és una planta herbàcia anual de tiges enfiladisses. Les fulles són trifoliades i tenen dos estípules petites a la base del pecíol. Les flors, de color groguenc, tenen la quilla corbada. Es cultiven en horts, damunt aspres preparats perquè les plantes s'hi puguin enfilar. Es recol·lecten verdes o bé es deixen assecar les beines a la planta per recollir després les llavors, un cop s'han assecat.
Unes altres llegums d'interés alimentari són els cigrons (Cicer), les llenties (Lens), les faves (Vicia) i la soja (Glycine). N'hi ha que són importants com a farratgeres: alfals (Medicago) i trèvol (Trifolium). Hi ha altres espècies que són arbòries, com el garrofer (Ceratonia siliqua), un arbre molt característic de la regió mediterrània.
La varietat del Ganxet presenta plantes tardanes, amb un creixement indeterminat i enfiladís, entrenusos llargs, fulles i tavelles verd fosc i flors blanques. La mongeta del ganxet presenta un gra blanc lleugerament brillant, aplanat i fortament arronyonat. Presenten tavelles de 13,6 a 17 cm de longitud amb 3,7 a 5,8 llavors per tavella i produccions de 36,3 a 51,9 g/planta. Les llavors són de mida mitjana a gran (37,3 a 61,9 g/100 llavors), aplanades i arronyonades (grau de ganxo entre 1,5 i 2,8 sobre 3). Un cop cuita la mongeta presenta una pell lleugerament rugosa i molt poc perceptible, amb una persistent cremositat i un sabor extremadament suau. Les mongetes del Ganxet han estat un conreu tradicional en determinades zones de Catalunya des de temps remots.